La vista

Miopia

La miopia, popularment anomenada “vista curta”, permet veure-hi bé d'aprop però borrós de lluny.

MiopiaLa miopia és un estat d'excés de potència del sistema òptic de l'ull, en relació a las seva longitud. Això pot ser degut a dues coses, o bé l'ull és massa llarg, o bé la capacitat de fer convergir la llum que tenen els medis òptics oculars, és excessiva. El resultat final és el mateix, la llum que ve de lluny no va a parar al seu lloc, que és la retina, sino que focalitza per davant d'ella. La única possibilitat d'enfocar la imatge a la retina sense l'ajuda d'unes ulleres, és acostar l'ull a l'objecte d'atenció a una distància proporcional al valor de la miopia.

Per això la neutralització òptica de la miopia es fa amb lents divergents o negatives, que neutralitzen l'excés de potència que té l'ull i porten la imatge just sobre la retina.


Hipermetropia

La hipermetropia, és tot el contrari de la miopia. L'ull té una manca de potència del sistema òptic en relació a la seva longitud. O bé perque l'ull és massa curt o bé la capacitat de fer convergir la llum que tenen els medis òptics oculars, és deficient. La llum que ve de lluny va a parar per darrera la retina.

El funció del grau d'hipermetropia, els símptomes poden ser diferents. Si no és molt alta, l'ull intenta portar la imatge a la retina amb l'esforç de l'acomodació, amb el resultat d'una fatiga ocular que pot dur a mals de cap, ulls vermells i cansats o sensació de sorra. Gracies a aquest esforç es té una visió nítida de lluny. Però quan l'hipermètrop intenta mirar d'aprop, ha d'acomodar també per enfocar a distàncies properes, lo que ja és un esforç excessiu per l'ull. Per això molts hipermètrops hi veuen bé de lluny però tenen moltes molèsties d'aprop. Quan la hipermetropia és més alta, l'ull no té prou capacitat d'acomodació i per tant es veu borrós de lluny, i ja no parlem dels problemes que tenen per llegir.

La neutralització òptica de la hipermetropia es fa amb lents convergents o positives, que neutralitzen la falta de potència de l'ull i porten la imatge just sobre la retina.


Astigmatisme

Una pilota de futbol té una superficie esfèrica perque tots els seus meridians són de la mateixa curvatura. Una pilota de rugby, en canvi, presenta una superficie definida per dos meridians de diferent curvatura. Si ho traslladem a l'ull, ens podem imaginar què és l'astigmatisme.

És la impossibilitat d'enfocar la llum en un punt concret. La imatge que rep la retina es produeix a partir d'un conjunt de taques borroses més o menys elíptiques. L'astigmatisme es corretgeix amb lents astigmàtiques o tòriques, que contrarrestin lo que sobra o lo que falta de curvatura en cada meridià. L'adaptació a unes lents astigmàtiques pot ser una mica més complicada degut a la distorsió de les imatges rebudes . Quan l'usuari es posa les ulleres noves, hi veu més nítid però es mareja, està incòmode i se sent insegur. Aquestes persones necesiten temps per canviar els seus hàbits i adaptar-se a les noves ulleres.


Presbicia

La presbicia, es coneix popularment com a “vista cansada”.

L'ull normal, en repòs, està adaptat per a la visió de lluny. Quan es necessita la visió d'objectes propers com un llibre, la pantalla del mòvil o la carta d'un restaurant, l'ull ha de canviar de focus fent un esforç al que anomenem acomodació. Aquest esforç d'acomodació el realitza el cristal.lí. El cristal.lí és una part del sistema ocular que es troba darrera de l'iris, i serveix per enfocar les imatges, tal i com fa el zoom d'una càmara.

Amb el pas dels anys els cristal.lí va perdent la seva elasticitat, i amb ella, la seva capacitat d'acomodació, el que provoca, inevitablement, la presbicia o vista cansada, és a dir, la impossibilitat de veure-hi nítid d'aprop.

Aquesta elasticitat no es perd de cop, si no que es va reduïnt progressivament a partir dels 40-45 anys i durant uns deu anys, fins a perdre's totalment. Un dels signes més típics és allunyar-se el text per a poder-lo llegir.

Una persona molt jove és capaç de veure amb nitidesa un objecte situat a pocs centímetres del seu nas. En canvi, una persona més gran no serà capaç de llegir un text a una distància normal de lectura.

Per corretgir la presbicia hi ha diverses possibilitats. La més simple és l'ús d'unes ulleres d'aprop. De totes maneres, la millor opció és la correcció per mitjà de vidres progressius, sobretot quan es necessita també una correcció de lluny.

ON ESTEM

c. Sardenya 365
08025 Barcelona
tel. 93 458 39 33

HORARI de DL a DV:
9.30-13.30 i 16.30-20.00
DISSABTES:
10.00-13.30 i tardes tancat

mapa

[+] TOUR VIRTUAL